Viuite (Live to-day)

Imatge: Escena de simposi (Museo Archeologico
Nazionale di Napoli)

hic age pampinea fessus requiesce sub umbra
et gravidum roseo necte caput strophio,
formosum tenerae decerpens ora puellae.
a pereat cui sunt prisca supercilia!

quid cineri ingrato servas bene olentia serta?
anne coronato vis lapide ista tegi?
pone merum et talos. pereat qui crastina curat:
Mors aurem vellens «vivite» ait, «venio».


Viviu, viviu...
Au, vinga, si estàs cansat, reposa ací a l'ombra dels pàmpols i cenyeix-te l'afeixugat cap amb una garlanda de roses, tot gaudint de la formosa boca d'una tendra donzella. Ah, que es mora qui pense a l'antiga!

Per què reserves unes corones de tan bona olor per a una cendra ingrata? O és que vols que els teus ossos els cobrisca una làpida engarlandada? Porta vi i daus; que mora qui té cura del demà, perquè la Mort, xiuxiuejant-nos a l'orella, ens ho avisa: "Viviu, viviu, que ja vinc".

(Apèndix virgilià, La tavernera, vv.31-38)