Inmortalia ne speres (No 'scaping death)

Inmortalia ne speres, monet annus et almum
quae rapit hora diem.
(...)
Quis scit an adiciant hodiernae crastina summae
tempora di superi?
Cuncta manus auidas fugient heredis, amico
quae dederis animo.

L'estació en què estem i l'hora que ens priva del benigne dia t'aconsellen que no confies en la perdurabilitat (...) Qui sap si els déus del cel afegiran el dia de demà al d'avui! Només tot allò que hauràs lliurat al teu gust esquivarà les cobejoses mans d'un hereu. (Horaci, Odes IV, 7)


Que no confíes en la inmortalidad nos advierten la estación en la que nos hallamos y la hora que nos arrebata al benigno día (...) ¡Quién sabe si los dioses del cielo añadirán el día de mañana al de hoy! Sólo todo aquello que hayas regalado a tu gusto escapará a las ávidas manos de un heredero. (Horacio, Odas IV, 7)