Gratus Vesbius (A delightful place...)

Hic est pampineis uiridis modo Vesbius umbris,
presserat hic madidos nobilis uua lacus:
haec iuga quam Nysae colles plus Bacchus amauit;
hoc nuper Satyri monte dedere choros;
haec Veneris sedes, Lacedaemone gratior illi;
his locus Herculeo nomine clarus erat.

Un lloc delitós...
Aquest és el Vesubi, que adés verdejava per les ombres dels seus pàmpols; ací el seu famós raïm havia omplit unes tines que en vessaven. Aquest cim el va estimar Bacus més que no pas els turons de la seua Nisa i, en aquesta muntanya, no fa gaire van dansar-hi els sàtirs; aquesta fou seu de Venus, i li era més plasentera que Esparta; aquest indret era cèlebre pel nom d'Hèrcules... (Marcial, Epigrames IV, 44, vv.1-6)