dimarts, de maig 02, 2006

Larua conuiuialis
(Convivial ghost)


Potantibus ergo nobis et accuratissime lautitias mirantibus larvam argenteam attulit servus sic aptatam ut articuli eius vertebraeque laxatae in omnem partem flecterentur. Hanc cum super mensam semel iterumque abiecisset, et catenatio mobilis aliquot figuras exprimeret, Trimalchio adiecit:

Eheu nos miseros, quam totus homuncio nil est!
Sic erimus cuncti, postquam nos auferet Orcus.
Ergo vivamus, dum licet esse bene.

Recordatori

Mentre bevíem, doncs, i ens admiràvem amb moltíssima atenció d'aquests refinaments, un esclau ens hi va portar un esquelet de plata tan ben fet que les seues articulacions i vèrtebres giraven sense impediments en totes les direccions. I, després d'haver-lo llançat sobre la taula repetidament i que la seua estructura mòbil reproduïra algunes figures, Trimalció va afegir:

Ai, pobres de nosaltres, que no som més que aquest homenet!
Així serem tots, després que se'ns emporte l' Orc.
Visquem la vida, doncs, mentre se'ns permeta passar-ho bé.

(Petroni, Satiricó 34)


Click to read an English translationHaz clic para traducción en castellano




Bebíamos, pues, sin dejar de admirar los detalles de toda aquella magnificencia, cuando apareció un esclavo trayendo un esqueleto de plata. Estaba tan bien conjuntado que sus articulaciones y vértebras podían girar en todas direcciones. Repetidas veces lo arrojó sobre la mesa para que su estructura flexible ofreciera diversas posturas. Luego añadió:

¡Pobres de nosotros!
¡Qué poca cosa es este hombrecillo!
En eso pararemos cuando nos arrebate el Orco.
¡Vivamos, pues, mientras podamos pasarlo bien!


(Trad. de Pedro Rodríguez Santidrian)

Etiquetes de comentaris: