Pietas

'ergo age, care pater, ceruici imponere nostrae;
ipse subibo umeris nec me labor iste grauabit;
quo res cumque cadent, unum et commune periclum,
una salus ambobus erit. mihi paruus Iulus
sit comes, et longe seruet uestigia coniunx...'

Pietas"Afanya't, doncs, estimat pare, en muntar a la meua espatlla; jo mateix t'hi portaré, i no em serà feixuga aqueixa càrrega, i, siguen quines siguen les circumstàncies, igual i únic serà el perill, una única per a tots dos la salvació. Que el petit Iulus m'acompanye, i que les passes em seguisca l'esposa..." (Virgili, Eneida II, 707-711)