Carmen saeculare (Song of the Ages)

Phoebe silvarumque potens Diana,
lucidum caeli decus, o colendi
semper et culti, date quae precamur
tempore sacro,
quo Sibyllini monuere versus
virgines lectas puerosque castos
dis, quibus septem placuere colles,
dicere carmen.

Himne secular
Oh, tu, Febus, i tu, Diana, senyora dels boscos, lluminosos ornaments del cel, que ja sou venerats i sempre ho heu de ser, atorgueu-nos allò que vos preguem en aquest temps sacre en què els versos sibil·lins ens han recomanat que unes donzelles escollides i uns joves purs els recitaren un càntic als déus que s'han complagut amb els nostres set turons. (Horaci, Carmen Saeculare, vv.1-8)



[Himne escrit per Horaci i cantat públicament el 3 de juny del 17 a.C. en el Palatí, davant del temple d'Apol·lo, amb motiu de la celebració dels Jocs Seculars]




Canto secular

¡Oh Febo y Diana, reina de los bosques,
luminosa gloria del cielo;
oh dignos de veneración y siempre venerados:
concedednos lo que os suplicamos en este día sagrado
en que los versos Sibilinos han recomendado
que unas vírgenes escogidas y unos jóvenes puros
entonen un canto a los dioses
a quienes complacen las siete colinas.

(Trad. de Alfonso Cuatrecasas)

[Himno compuesto por Horacio y entonado públicamente el 3 de junio del 17 a.C. en el Palatino, ante el templo de Apolo, con ocasión de los Juegos Seculares]