Patiens laboris(Patient of labor)

Sumat igitur ante omnia parentis erga discipulos suos animum, ac succedere se in eorum locum a quibus sibi liberi tradantur existimet. Ipse nec habeat uitia nec ferat (...) minime iracundus, nec tamen eorum quae emendanda erunt dissimulator, simplex in docendo, patiens laboris, adsiduus potius quam inmodicus.

Pacient en la seua tasca
Així, doncs, que assumisca per sobre de tot el paper d'un pare envers els seus alumnes, i que pense que està prenent-hi el lloc d'aquells que li estan confiant els fills. I que ell mateix no tinga vicis ni els consentisca en altri; (...) que no siga gens geniüt ni, tanmateix, encobridor d'allò que caldria corregir, i que siga senzill en la seua manera d'ensenyar, pacient en la seua tasca i accessible més aviat que no totalment obert. (Quintilià, Institutio oratoria II, 2, 4-6)