Aeternam noctem
(Pompeii, 79 AD)
(Pompeii, 79 AD)
Ja s'havia fet de dia en altres llocs, però allí encara era de nit, una nit més negra i densa que qualsevol altra malgrat les nombroses torxes i llums de tot tipus que la travessaven. (...) Podies sentir-hi els xiscles de les dones, l'esvalot dels nens, la cridòria dels homes. Els uns buscaven a crits els seus pares; els altres, els seus fills; uns altres els seus cònjuges, i només es reconeixien per la veu. Aquests es planyien de la seua dissort; aquells, de la dels seus familiars. Hi havia qui implorava la mort per por d'ella. Molts suplicaven als déus aixecant-hi les mans, però la majoria considerava que ja no n'hi quedava cap i que al món l'envoltava una eterna i profunda nit... (Plini, Epistulae VI, 16, 17; i 20, 14-15)
Ya clareaba en otros lugares, pero allí todavía había una oscuridad más negra y espesa que en cualquier noche, no obstante las muchas teas y luces de todo tipo que la recorrían (...) Podían oírse los chillidos de las mujeres, los gritos de los niños, el vocerío de los hombres; a grandes voces buscaban unos a sus parientes, otros a sus hijos, otros a sus cónyuges, y por su voz los reconocían. Éstos se lamentaban de su desgracia, aquéllos de la de sus familiares. Había quienes imploraban la muerte por el mismo temor a ella; muchos tendían suplicantes sus manos hacia los dioses, pero la mayoría consideraba que ya no quedaba ninguno y que una eterna y profunda noche envolvía al mundo..." (Plinio el Joven, Epistulae VI, 16, 17; i 20, 14-15)
Etiquetes de comentaris: Latin
0 Comentari(s):
Publica un comentari a l'entrada
<< Home