Hos cippos appellabant
(These were called 'cippi')
(These were called 'cippi')
ac praeacutis cacuminibus perpetuae fossae quinos pedes altae ducebantur. Huc
illi stipites demissi et ab infimo revincti, ne revelli possent, ab ramis eminebant.
Quini erant ordines coniuncti inter se atque implicati; quo qui intraverant, se
ipsi acutissimis vallis induebant. Hos cippos appellabant.
Havent-hi tallat troncs d'arbres o branques força grosses i havent-ne escorçat i agusat bé les puntes, s'hi traçaven uns fossats ininterromputs de cinc peus de fondària. Ací sobresortien de les rames aquelles soques, clavades i subjectes des de la part de baix per tal que no pogueren ser arrencades. N'hi havia cinc fileres, unides i enllaçades entre si, i, els qui hi entraven, es clavaven ells mateixos en aquestes afiladíssimes estacades: 'cippi', les anomenaven els soldats. (Cèsar, Guerra de les Gàl·lies VII, 73)
Etiquetes de comentaris: C.Iulius Caesar, De bello Gallico, Historiography, Latin
0 Comentari(s):
Publica un comentari a l'entrada
<< Home