dilluns, d’octubre 23, 2006

Posita luditur arca
(That reckless gambling...)


et quando uberior uitiorum copia? quando
maior auaritiae patuit sinus? alea quando
hos animos? neque enim loculis comitantibus itur
ad casum tabulae, posita sed luditur arca.
proelia quanta illic dispensatore uidebis
armigero! simplexne furor sestertia centum
perdere et horrenti tunicam non reddere seruo?


I quan l'abundància de vicis ha sigut major? Quan la bossa de l'avarícia s'ha mostrat més gran? Quan els daus han despertat aquesta passió? Perquè ja ni a la taula de joc van amb un simple portamonedes, sinó que hi juguen amb un cofre de diners posat al seu costat. Quantes baralles hi veuràs, sent-hi el tresorer qui hi posa les armes! O no és una absoluta bogeria perdre-hi cent mil sestercis i no pagar-li una túnica a un esclau que tremola de fred? (Juvenal, Sàtires I, vv.86-93)



¿Cuándo fue más copiosa la abundancia de vicios? ¿Cuándo la avaricia mostró un regazo mayor? ¿Cuándo el juego de azar agitó más los ánimos? Pues no se acude ya a la mesa de azar con una simple bolsa: se apuesta con el arca al lado. ¡Qué grandes batallas verás allí! El que suministra las armas es el cajero. ¿No es una locura perder cien mil sestercios y no dar una túnica a un esclavo yerto de frío? (Juvenal, Sátiras I, vv.86-93)


[Traducción de Manuel Balasch]

Etiquetes de comentaris: , , , ,