θεοῦ πάρα δῶρα φέρουσα (Hephaestus' gifts)

ἣ δ' ἐς νῆας ἵκανε θεοῦ πάρα δῶρα φέρουσα.
εὗρε δὲ Πατρόκλῳ περικείμενον ὃν φίλον υἱὸν
κλαίοντα λιγέως...
...ἣ δ' ἐν τοῖσι παρίστατο δῖα θεάων,
ἔν τ' ἄρα οἱ φῦ χειρὶ ἔπος τ' ἔφατ' ἔκ τ' ὀνόμαζε:
τέκνον ἐμὸν...
τύνη δ' Ἡφαίστοιο πάρα κλυτὰ τεύχεα δέξο
καλὰ μάλ', οἷ' οὔ πώ τις ἀνὴρ ὤμοισι φόρησεν.
ὡς ἄρα φωνήσασα θεὰ κατὰ τεύχε' ἔθηκε
πρόσθεν Ἀχιλλῆος:

Tetis va arribar a les naus portant els regals rebuts del déu. Va trobar el seu fill estimat reclinat vora el cadàver de Pàtrocle plorant sorollosament... La divina entre les dees es posà al seu davant, li donà la mà, l'anomenà pel seu nom i li digué: "Fill meu, (...) rep d'Hefest aquestes armes il·lustres, tan belles com mai cap home les ha portades a les espatlles".
Havent parlat així, la dea deixà a terra les armes, al davant d'Aquil·leu. (Homer, La Ilíada XIX, vv.3-13)

[Traducció de Joan Alberich]

Tetis llegó a las naves con la armadura que Hefesto le entregara. Halló al hijo querido reclinado sobre el cadáver de Patroclo, llorando ruidosamente...La divina entre las diosas se puso en medio, asió la mano de Aquileo, y hablóle de este modo:

—¡Hijo mío! (...) recibe la armadura fabricada por Hefesto, tan excelente y bella como jamás varón alguno la haya llevado para proteger sus hombros.

La diosa, apenas acabó de hablar, colocó en el suelo delante de Aquileo las labradas armas... (Homero, La Ilíada XIX, vv.3-13)

[Traducción de Luis Segalà]