τῶν ἱερέων γένος (The priests)

Καὶ μὴν καὶ τὸ τῶν ἱερέων αὖ γένος...παρὰ μὲν ἡμῶν δωρεὰς θεοῖς διὰ θυσιῶν
ἐπιστῆμόν ἐστι κατὰ νοῦν ἐκείνοις δωρεῖσθαι, παρὰ δὲ ἐκείνων ἡμῖν εὐχαῖς
κτῆσιν ἀγαθῶν αἰτήσασθαι.

I, certament, la classe sacerdotal, a més, no només sap oferir-los regals de part nostra als déus d'acord a llur gust amb sacrificis, sinó també demanar-los mitjançant invocacions que ens atorguen béns. (Plató, El polític 290c-d)


Además, la clase sacerdotal...sabe ofrecer obsequios a los dioses de parte nuestra, según el gusto de aquéllos, y a la vez lograr también de aquéllos con sus preces que nos otorguen bienes. (Platón, El político 290c-d)

[Traducción de A.González]

τῷ λαχόντι βασιλεῖ (The chosen man)

τῷ γὰρ λαχόντι βασιλεῖ φασιν τῇδε τὰ σεμνότατα καὶ
μάλιστα πάτρια τῶν ἀρχαίων θυσιῶν ἀποδεδόσθαι.

Al que la sort ha designat com a rei (1), doncs, hom diu per això que se li han adjudicat els més venerables i especialment ancestrals dels antics sacrificis. (Plató, El polític 290e)

(1) El segon en importància dels nou arconts anuals.


Al que la suerte hizo rey se le reserva --según dicen-- los ritos más solemnes y ancestrales de los antiguos sacrificios. (Platón, El político 290e)

[Traducción de A.González]