dijous, de novembre 29, 2007

Praesecto collo
(Gorgon's severed head)


Perseus anguicomam praesecto Gorgona collo
ales habet, iamiamque vagas -ita visus- in auras
exsilit; illa gravis oculos languentiaque ora
paene movet...

Perseu, alat, després d'haver-li'l tallat, sosté el cap de la Gòrgona de cabells de serpent i ara mateix és a punt --així sembla-- de llançar-se a les errants aures; i ella gairebé sembla que mou els funestos ulls i els lànguids llavis... (Estaci, Tebaida I, vv.544-547)

Etiquetes de comentaris: , , ,


dilluns, de novembre 26, 2007

μέθυ΄
(Get drunk)


πῶνε καὶ μέθυ΄ ὦ Μελάνιππ΄ ἄμμ΄ ἔμοι

Beu i emborratxa't amb mi, Melanip. (Alceu 38 L-P)


Bebe conmigo, embriágate, Melánipo. (Alceo 20 [38 L-P])

[Traducción de Juan Ferraté]

Etiquetes de comentaris: , , ,


dijous, de novembre 22, 2007

Magna dati praemia lactis
(A great reward for the given milk)


venit ad expositos, mirum, lupa feta gemellos:
quis credat pueris non nocuisse feram?
non nocuisse parum est, prodest quoque. quos lupa nutrit,
perdere cognatae sustinuere manus.
(...)
illa loco nomen fecit, locus ipse Lupercis;
magna dati nutrix praemia lactis habet.

Cosa meravellosa, ve cap als abandonats bessons una lloba que acaba de parir: qui es creuria que la fera no va fer cap mal als nens? No és prou que no els va fer cap mal, també els ajuda: la lloba nodreix aquells a qui les mans dels seus parents van provar de fer morir (...) Ella dóna el seu nom a l'indret; el propi indret, als lupercs: una gran recompensa obté la dida per la llet oferida. (Ovidi, Fasts II, vv.413-422)


Cosa asombrosa, viene hacia los abandonados gemelos una loba que acababa de parir: ¿quién creería que la fiera no dañó a los niños? No le basta con no haberlos dañado, también les ayuda: la loba alimenta a quienes las manos de sus parientes intentaron perder (...) Ella da su nombre al lugar; el propio lugar, a los lupercos: una gran recompensa obtiene la nodriza por la leche ofrecida. (Ovidio, Fastos II, vv.413-422)

Etiquetes de comentaris: , ,


dilluns, de novembre 19, 2007

τὰς ψυχὰς κοιμίζει
(It moistens the soul of man)


ὁ δ᾽ αὖ Σωκράτης εἶπεν: ἀλλὰ πίνειν μέν, ὦ ἄνδρες, καὶ ἐμοὶ πάνυ
δοκεῖ: τῷ γὰρ ὄντι ὁ οἶνος ἄρδων τὰς ψυχὰς τὰς μὲν λύπας, ὥσπερ
ὁ μανδραγόρας τοὺς ἀνθρώπους, κοιμίζει, τὰς δὲ φιλοφροσύνας,
ὥσπερ ἔλαιον φλόγα, ἐγείρει.


I Sòcrates, al seu torn, digué: «Au, nois, que, beure, també a mi em sembla bé, que en realitat el vi, en regar les ànimes, adorm les penes de la mateixa manera que la mandràgora adorm la gent, però desperta la bona disposició com l'oli la flama». (Xenofont, Convit II, 24)



Entonces dijo Sócrates: «También a mi me parece muy bien el beber, amigos, pues en realidad el vino al regar las almas adormece las penas, como la mandrágora hace con los hombres, pero despierta las alegrías, como el aceite la llama». (Jenofonte, Banquete II, 24)


[Traducción de Juan Zaragoza]

Etiquetes de comentaris: , , ,


dijous, de novembre 15, 2007

Dacica
(On the Dacian Wars)


inde Berzobim, deinde Aizi processimus

Des d'allà vam avançar cap a Berzobim, i tot seguit cap a Aizi (Trajà, Les campanyes dàcies I)


De allí avanzamos hacia Berzobim, y a continuación hacia Aizi (Trajano, Las campañas dacias I)

Etiquetes de comentaris: , ,


dilluns, de novembre 12, 2007

Desperanda concordia
(Give up all hope of peace)


Desperanda tibi salua concordia socru.
...
scilicet expectas ut tradat mater honestos
atque alios mores quam quos habet? utile porro
filiolam turpi uetulae producere turpem.


Si encara està viva la teva sogra, perd l'esperança de viure en pau (...) ¿O és que esperes que la mare li llegue uns costums honestos, ben diferents dels que ella mateixa té? Endemés, a aquesta deshonesta vellarda, li és útil educar una filla també deshonesta. (Juvenal, Sàtires, VI vv.231-241)


Si vive tu suegra, desespera ya de la concordia. (...) ¿Acaso esperarías que la madre le transmita costumbres honestas, diferentes de las que ella misma tiene? A esta torpe vieja le es útil, desde luego, criar una hija con hábitos indecentes. (Juvenal, Sátiras, VI vv.231-241)


[Traducción de Manuel Balasch]

Etiquetes de comentaris: , ,


dijous, de novembre 08, 2007

πολλοί δελφῖνες ἰχθυάοντες
(Many dolphins fishing)


πολλοί γε μὲν ἂμ μέσον αὐτοῦ
δελφῖνες τῇ καὶ τῇ ἐθύνεον ἰχθυάοντες
νηχομένοις ἴκελοι...

Certament, molts dofins es llançaven ací i allà, pescant, al mig d'ell, i semblaven estar nadant-hi... (Hesiode, Escut, vv.210-212)



Muchos delfines a la vez en medio se lanzaban con ímpetu, aquí y allá, jugando, como si nadaran. (Hesiodo, Escudo, vv.210-212)


[Traducción de A. y Mª.A. Martín]

Etiquetes de comentaris: , , ,


dilluns, de novembre 05, 2007

μίμησις φαυλοτέρων
(Representation of inferior people)


Ἡ δὲ κωμῳδία ἐστὶν ὥσπερ εἴπομεν μίμησις φαυλοτέρων μέν, οὐ μέντοι
κατὰ πᾶσαν κακίαν, ἀλλὰ τοῦ αἰσχροῦ ἐστι τὸ γελοῖον μόριον. Τὸ γὰρ
γελοῖόν ἐστιν ἁμάρτημά τι καὶ αἶσχος ἀνώδυνον καὶ οὐ φθαρτικόν, οἷον
εὐθὺς τὸ γελοῖον πρόσωπον αἰσχρόν τι καὶ διεστραμμένον ἄνευ ὀδύνης.


La comèdia és, com hem dit, una imitació dels homes de classe més baixa, però no en tota la seva maldat, sinó només en la part còmica que hi ha al seu vici, ja que allò còmic consisteix en algun defecte i lletjor que no causen dolor ni menyscabament, com, per exemple, la màscara còmica, que és una cosa lletja i contrafeta però sense que hi cause dolor. (Aristòtil, Poètica 1449a)


La comedia es, como hemos dicho, mimesis de hombres inferiores, pero no en todo el vicio, sino lo risible, que es parte de lo feo; pues lo risible es un defecto y una fealdad sin dolor ni daño, así, sin ir más lejos, la máscara cómica es algo feo y retorcido sin dolor. (Aristóteles, Arte poética 1449a)

[Traducción de Aníbal González]

Etiquetes de comentaris: , , ,


dijous, de novembre 01, 2007

Inveniuntur ossa
(Some bones were found)


Postero die adit magistratus, monet ut illum locum effodi iubeant.
Inveniuntur ossa inserta catenis et implicita, quae corpus aevo
terraque putrefactum nuda et exesa reliquerat vinculis; collecta
publice sepeliuntur. Domus postea rite conditis manibus caruit.

A l'endemà Atenodor va a veure els magistrats i els aconsella que facen excavar aquell indret. S'hi troben uns ossos barrejats i subjectats per cadenes, que, descomposat el cos pel temps i el sòl, hi havien quedat escarits i corroïts pels grillons; un cop arreplegats, són enterrats a expenses públiques. La casa, després, ha estat lliure d'esperits, aplacats com calia. (Plini, Lletres VII, 27,11)


Al día siguiente Atenodoro va a ver a los magistrados y les aconseja que ordenen excavar aquel lugar. Encuentran unos huesos revueltos y encadenados que, descompuesto el cuerpo por el tiempo y el suelo, habían quedado pelados y corroídos por las cadenas; una vez recogidos, se los entierra a costa del erario público. La casa, después, ha quedado libre de espíritus, aplacados como era debido. (Plinio, Cartas VII, 27, 11)

Etiquetes de comentaris: , ,