αἱ κάλλισται τραγῳδίαι (The best tragedies)

πρω̂τον μὲν γὰρ οἱ ποιηταὶ τοὺς τυχόντας μύθους ἀπηρίθμουν, νυ̂ν δὲ περὶ ὀλίγας
οἰκίας αἱ κάλλισται τραγῳδίαι συντίθενται, οἱ̂ον περὶ ̓Αλκμέωνα καὶ Οἰδίπουν
καὶ ̓Ορέστην καὶ Μελέαγρον καὶ Θυέστην καὶ Τήλεφον καὶ ὅσοις ἄλλοις
συμβέβηκεν ἢ παθει̂ν δεινὰ ἢ ποιη̂σαι.

Puix, primer, els poetes contaven les històries que es trobaven; ara, però, composen les seues millors tragèdies al voltant d'unes poques famílies, com sobre Alcmeó, Èdip, Orestes, Meleagre, Tiestes, Tèlef i sobre tots aquells als qui els ha tocat patir o fer coses terribles. (Aristòtil, Poètica, 1453a)

Al principio, en efecto, los poetas contaban cualquier fábula, pero ahora las más bellas tragedias se componen acerca de unas pocas familias, por ejemplo, en torno a Alcmeón, Edipo, Orestes, Meleagro, Tiestes, Télefo y a cuantos aconteció sufrir o hacer cosas terribles. (Aristóteles, Arte poética, 1453a)

[Traducción de Aníbal González]

μίμησις φαυλοτέρων (Representation of inferior people)

Ἡ δὲ κωμῳδία ἐστὶν ὥσπερ εἴπομεν μίμησις φαυλοτέρων μέν, οὐ μέντοι
κατὰ πᾶσαν κακίαν, ἀλλὰ τοῦ αἰσχροῦ ἐστι τὸ γελοῖον μόριον. Τὸ γὰρ
γελοῖόν ἐστιν ἁμάρτημά τι καὶ αἶσχος ἀνώδυνον καὶ οὐ φθαρτικόν, οἷον
εὐθὺς τὸ γελοῖον πρόσωπον αἰσχρόν τι καὶ διεστραμμένον ἄνευ ὀδύνης.

La comèdia és, com hem dit, una imitació dels homes de classe més baixa, però no en tota la seva maldat, sinó només en la part còmica que hi ha al seu vici, ja que allò còmic consisteix en algun defecte i lletjor que no causen dolor ni menyscabament, com, per exemple, la màscara còmica, que és una cosa lletja i contrafeta però sense que hi cause dolor. (Aristòtil, Poètica 1449a)


La comedia es, como hemos dicho, mimesis de hombres inferiores, pero no en todo el vicio, sino lo risible, que es parte de lo feo; pues lo risible es un defecto y una fealdad sin dolor ni daño, así, sin ir más lejos, la máscara cómica es algo feo y retorcido sin dolor. (Aristóteles, Arte poética 1449a)

[Traducción de Aníbal González]