
Ἡ δὲ κωμῳδία ἐστὶν ὥσπερ εἴπομεν μίμησις φαυλοτέρων μέν, οὐ μέντοι
κατὰ πᾶσαν κακίαν, ἀλλὰ τοῦ αἰσχροῦ ἐστι τὸ γελοῖον μόριον. Τὸ γὰρ
γελοῖόν ἐστιν ἁμάρτημά τι καὶ αἶσχος ἀνώδυνον καὶ οὐ φθαρτικόν, οἷον
εὐθὺς τὸ γελοῖον πρόσωπον αἰσχρόν τι καὶ διεστραμμένον ἄνευ ὀδύνης.
La comèdia és, com hem dit, una
imitació dels
homes de classe més baixa, però no en tota la
seva maldat, sinó
només en la part còmica
que hi ha al seu vici, ja que allò còmic consisteix en algun defecte i lletjor
que no
causen dolor ni menyscabament, com, per exemple, la màscara còmica,
que és una cosa lletja i contrafeta
però sense
que hi cause dolor. (
Aristòtil,
Poètica 1449a)
La comedia es, como hemos dicho, mimesis de hombres inferiores, pero no en todo el vicio, sino lo risible, que es parte de lo feo; pues lo risible es un defecto y una fealdad sin dolor ni daño, así, sin ir más lejos, la máscara cómica es algo feo y retorcido sin dolor. (Aristóteles, Arte poética 1449a)
[Traducción de Aníbal González]
Etiquetes de comentaris: Aristoteles, Ars poetica, Comedy, Greek