dilluns, de gener 29, 2007

Aram Pacis Augustae
(Altar to Pax Augusta)


Cum ex Hispania Galliaque, rebus in iis provincis prospere gestis, Romam
redi, Ti. Nerone P. Quintilio consulibus, aram Pacis Augustae senatus pro
reditu meo consacrandam censuit ad campum Martium, in qua magistratus
et sacerdotes virginesque Vestales anniversarium sacrificium facere iussit.


Quan durant el consolat de Tiberi Neró i Publi Quintili vaig tornar a Roma d'Hispània i la Gàl·lia havent resolt amb èxit els assumptes d'aquestes províncies, el Senat va decretar que es consagrés pel meu retorn l'Ara de la Pau Augusta a tocar del Camp de Mart, i va manar que els magistrats, els sacerdots i les verges vestals hi fessen un sacrifici anual. (August, Res Gestae Diui Augusti 12)


30 de gener de 9 a.C.


Cuando regresé de Hispania y Galia, gestionados los asuntos en estas provincias con éxito, en el consulado de Tiberio Nerón y Publio Quintilio, el Senado decretó que se consagrara el ara de la Paz Augusta en el campo de Marte por mi regreso, y dispuso que en ella, anualmente, los magistrados, los sacerdotes y las Vírgenes Vestales oficiaran un sacrificio. (Augusto, Res Gestae Diui Augusti 12)


[Traducción de J.M.Cortés]

Etiquetes de comentaris: , ,


dijous, de gener 25, 2007

Ζῆνα τύραννον
(The mighty Jupiter)


ὑψιμέδοντα μὲν θεῶν
Ζῆνα τύραννον ἐς χορὸν
πρῶτα μέγαν κικλήσκω:
τόν τε μεγασθενῆ τριαίνης ταμίαν,
γῆς τε καὶ ἁλμυρᾶς θαλάσσης ἄγριον μοχλευτήν

El que allà dalt governa els déus, el gran sobirà Zeus, és el primer que en el cor convoco; i el guardià del trident, el de vast poder, que sacseja amb violència la terra i la mar salada. (Aristòfanes, Els núvols, vv.563-567)

[Traducció de Mercè Valls]


Al gran soberano Zeus, que en lo alto gobierna a los dioses, convoco en primer lugar al coro; y al muy poderoso señor del tridente, quien sacude violentamente con él la tierra y el salino mar. (Aristófanes, Las nubes, vv.563-567)

Etiquetes de comentaris: , , , , ,


dilluns, de gener 22, 2007

Qui sim
(Who am I)


Ne quis miretur qui sim, paucis eloquar.
ego Lar sum familiaris ex hac familia
unde exeuntem me aspexistis. hanc domum
iam multos annos est cum possideo et colo
patri avoque iam huius qui nunc hic habet.

Per tal que ningú no es pregunte amb estranyesa qui sóc jo, vos ho diré breument: Jo sóc el Lar familiar d'aquesta casa de la que m'heu vist eixir. Ja fa molts anys d'ençà que visc en aquesta casa, i tinc cura del pare i de l'avi del qui hi viu actualment. (Plaute, La comèdia de l'olla, pròleg 1ss.)


Con el fin de que nadie se pregunte con extrañeza quién soy yo, os lo diré brevemente. Yo soy el Lar familiar de esta casa de la que me habéis visto salir. Ya hace muchos años que vivo en esta mansión, y velo por el padre y el abuelo de su dueño actual. (Plauto, La comedia de la olla, prólogo 1ss.)

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dijous, de gener 18, 2007

ὄπα κάλλιμον
(Their beautiful voice)


“ὣς φάσαν ἱεῖσαι ὄπα κάλλιμον: αὐτὰρ ἐμὸν κῆρ
ἤθελ' ἀκουέμεναι, λῦσαί τ' ἐκέλευον ἑταίρους
ὀφρύσι νευστάζων: οἱ δὲ προπεσόντες ἔρεσσον.


Això van dir les Sirenes deixant-nos sentir la seua melodiosa veu; i el meu cor estava disposat a escoltar-les, i, fent-los senyals amb el cap i les celles, demanava als meus companys que em deslligaren: ells, però, corbant-se sobre els rems, continuaven vogant. (Homer, Odissea XII, 192-194)

Esto dijeron las Sirenas dejándonos oír su hermosa voz; y mi corazón estaba dispuesto a escucharlas, y, haciéndoles señales con la cabeza y las cejas, pedía a mis compañeros que me desataran, pero ellos, encorvándose en los remos, continuaban bogando. (Homero, Odisea XII, 192-194)

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,


dilluns, de gener 15, 2007

Augustus appellatus sum
(The title of Augustus)


Quo pro merito meo senatus consulto Augustus appellatus sum et laureis
postes aedium mearum uestiti publice coronaque ciuica super
ianuam meam fixa est et clupeus aureus in curia Iulia positus...

XVIII·Kal·Febr


Per aquests mèrits meus vaig rebre el nom d'August mitjançant un senatconsult, els muntants de ca meva foren recoberts públicament amb llorers, una corona cívica fou fixada sobre la meva porta i un escut d'or posat a la Cúria Júlia... (Res Gestae diui Augusti, 34)

15 de gener de 27 a.C.


A causa de ésta mi conducta meritoria, recibí el nombre de Augusto por medio de un senadoconsulto, y las jambas de mi casa fueron cubiertas públicamente con laureles, una corona cívica se colocó sobre mi puerta, y se instaló un escudo áureo en la curia Julia... (Res Gestae diui Augusti, 34)

15 de enero de 27 a.C.

[Traducción de J.M. Cortés]

Etiquetes de comentaris: ,


dijous, de gener 11, 2007

Letum non omnia finit
(Death does not end it all)


Sunt aliquid Manes: letum non omnia finit,
luridaque euictos effugit umbra rogos.


Són alguna cosa real, els manes: no a tot posa fi la mort,
i de vegades una pàl·lida ombra venç i eludeix la pira funerària.
(Properci, Elegies, IV, 7, vv 1-2)




Los Manes son algo real: La muerte no acaba con todo,
y una sombra pálida vence a la pira y sobrevive.
(Propercio, Poemas, IV, 7, vv 1-2)



[Traducción: Pedro-Luis Cano]

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dilluns, de gener 08, 2007

ὁ Λατου̂ς γόνος
(The son of Leto)


εὔπαις ὁ Λατου̂ς γόνος,
τόν ποτε Δηλιὰς ἐν καρποφόροις γυάλοις
<ἔτικτε,> χρυσοκόμαν
ἐν κιθάρᾳ σοφόν, ἅ τ' ἐπὶ τόξων
εὐστοχίᾳ γάνυται


Ben plantat és el fill de Latona, a qui un dia en aqueixes fructíferes valls va parir amb cabells rossos i destre en la cítara la dèlia, qui també gaudeix amb la punteria del seu fill amb l'arc. (Eurípides, Ifigènia en Tàuride, vv.1234-8)


Buen mozo es el hijo de Latona, al que en esos fructíferos valles con cabellos dorados y experto en la cítara parió en otro tiempo la delia, a quien también regocija la puntería de su hijo con el arco. (Eurípides, Ifigenia en Táuride, vv.1234-8)

Etiquetes de comentaris: , , , , ,


dijous, de gener 04, 2007

τὸν δύστηνον ἐμὸν πατέρ'
(My miserable father)


ὅσα τὸν δύστηνον ἐμὸν θρηνῶ
πατέρ', ὃν κατὰ μὲν βάρβαρον αἶαν
φοίνιος Ἄρης οὐκ ἐξένισεν,
μήτηρ δ' ἡμὴ χὠ κοινολεχὴς
Αἴγισθος ὅπως δρῦν ὑλοτόμοι
σχίζουσι κάρα φονίῳ πελέκει


Ai, com el plore, al meu pobre pare, a qui no va rebre el sanguinari Ares en terra forastera, sinó que ma mare i el seu amant Egist li van fendre el cap amb la sangonosa destral igual que els llenyataires talen una alzina! (Sòfocles, Electra, vv.94-100)



¡Cuánto lloro a mi desdichado padre, al que no acogió el sanguinario Ares en tierra extranjera, sino que mi madre y su amante Egisto le hendieron la cabeza con la sangrienta segur tal como los leñadores talan una encina! (Sófocles, Electra, vv.94-100)

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,


dilluns, de gener 01, 2007

Distentus ac madens
(Stuffed and soaked)


Cibi vinique qvocumque et tempore et loco appetentissimus (...)
Nec temere umquam triclinio abscessit nisi distentus ac madens,
et ut statim supino ac per somnum hianti pinna in os inderetur
ad exonerandum stomachum.


Afeccionadíssim a menjar i a beure en qualsevol lloc i ocasió, Claudi, a no ser assaciat i embriac, no va deixar mai la taula sense un motiu important; i tan aviat com quedava panxa enlaire i amb la boca oberta per la somnolència, hom li introduïa una ploma a la gola per a fer-li alleugerar l'estómac. (Suetoni, Claudi 33)


Claudio era muy aficionado a comer y beber en cualquier momento y lugar, y, a no ser lleno y ebrio, nunca se levantó de la mesa sin un motivo importante; y, nada más quedar tumbado de espaldas y con la boca abierta a causa de la somnolencia, se le introducía una pluma en la garganta para que aliviara su estómago. (Suetonio, Claudio 33)


Etiquetes de comentaris: , , ,