dijous, de desembre 13, 2007

Habitavit in Palatio
(He lived on the Palatine)


Habitavit primo iuxta Romanum Forum supra Scalas anularias, in domo
quae Calvi oratoris fuerat; postea in Palatio, sed nihilo minus aedibus
modicis Hortensianis, et neque laxitate neque cultu conspicuis, ut in
quibus porticus breves essent Albanarum columnarum et sine marmore
ullo aut insigni pavimento conclavia.


August va viure primer a la vora del Fòrum romà, al damunt de l' escala dels fabricants d'anells, a la casa que havia sigut de l'orador Calvus; després, al Palatí, però a la casa d'Hortensi, igual de modesta i no remarcable ni per la seva extensió ni pel seu ornament, ja que els seus porxos eren estrets, de columnes de pedra albana, i les seves cambres sense cap marbre o paviment extraordinari. (Suetoni, Vida dels dotze cèsars, August 72, 1-2)


Etiquetes de comentaris: , , ,


dijous, de març 01, 2007

Ut biberent...
(They might drink...)


Claudius Pulcher apud Siciliam non pascentibus in auspicando
pullis ac per contemptum religionis mari demersis, quasi ut
biberent quando esse nollent, proelium nauale iniit...

Claudi Pulcre va entaular un combat naval prop de Sicília tot i no menjar els pollastres sagrats quan estava prenent-ne els auspicis i d'haver-los llançat a la mar amb un total menyspreu a la religió adduint-hi que begueren ja que no volien menjar...(Suetoni, Tiberi 2, 6)

Etiquetes de comentaris: , , ,


dilluns, de gener 01, 2007

Distentus ac madens
(Stuffed and soaked)


Cibi vinique qvocumque et tempore et loco appetentissimus (...)
Nec temere umquam triclinio abscessit nisi distentus ac madens,
et ut statim supino ac per somnum hianti pinna in os inderetur
ad exonerandum stomachum.


Afeccionadíssim a menjar i a beure en qualsevol lloc i ocasió, Claudi, a no ser assaciat i embriac, no va deixar mai la taula sense un motiu important; i tan aviat com quedava panxa enlaire i amb la boca oberta per la somnolència, hom li introduïa una ploma a la gola per a fer-li alleugerar l'estómac. (Suetoni, Claudi 33)


Claudio era muy aficionado a comer y beber en cualquier momento y lugar, y, a no ser lleno y ebrio, nunca se levantó de la mesa sin un motivo importante; y, nada más quedar tumbado de espaldas y con la boca abierta a causa de la somnolencia, se le introducía una pluma en la garganta para que aliviara su estómago. (Suetonio, Claudio 33)


Etiquetes de comentaris: , , ,


dijous, de setembre 21, 2006

Tenet nunc Parthenope
(Vergil's death)

Anno aetatis quinquagesimo secundo inpositurus "Aeneidi" summam manum statuit in Graeciam et in Asiam secedere triennioque continuo nihil amplius quam emendare, ut reliqua vita tantum philosophiae vacaret. Sed cum ingressus iter Athenis occurrisset Augusto ab Oriente Romam revertenti destinaretque non absistere atque etiam una redire, dum Megara vicinum oppidum ferventissimo sole cognoscit, languorem nactus est eumque non intermissa navigatione auxit ita ut gravior aliquanto Brundisium appelleret, ubi diebus paucis obiit XI Kal. Octobr. Cn. Sentio Q. Lucretio conss. Ossa eius Neapolim translata sunt tumuloque condita qui est via Puteolana intra lapidem secundum, in quo distichon fecit tale:

"Mantua me genuit, Calabri rapuere, tenet nunc
Parthenope; cecini pascua rura duces."

Mort de Virgili

Als cinquanta-dos anys d'edat Virgili, per tal de fer-li els darrers retocs a l'Eneida, va decidir viatjar a Grècia i Àsia (...). Però de camí a Atenes va trobar-s'hi a August que tornava a Roma de l'Orient i va decidir no deixar-lo i fins i tot tornar amb ell, i, mentre visitava la propera ciutat de Megara sota un sol abrusador, va patir una insolació i la va empitjorar per no haver interromput la navegació, de manera que va recalar bastant més greu a Brundisi, on va morir als pocs dies, l'onzé abans de les calendes d'octubre [21 de setembre], durant el consolat de Gn.Senci i Q.Lucreci [19 a.C.]. Les seues restes les van portar a Nàpols i les van dipositar en un túmul del camí de Putèols abans del segon mil·liari, i per al que va composar el següent dístic: "Màntua em va engendrar, Calàbria em va retenir, i ara, a mi, que vaig celebrar pastures, camps i cabdills, em té Partenope" (Suetoni, Vida de Virgili)



Muerte de Virgilio

A los cincuenta y dos años de edad Virgilio, con el fin de dar los últimos retoques a la Eneida, decidió viajar a Grecia y Asia (...). Pero de camino a Atenas se encontró a Augusto que volvía a Roma de Oriente y decidió no dejarlo e incluso volver con él, y, mientras visitaba la vecina ciudad de Megara bajo un sol asfixiante, sufrió una insolación y la empeoró por no haber interrumpido la navegación, de manera que recaló bastante más grave en Brundisio, donde murió a los pocos días, el undécimo antes de las calendas de octubre [21 de septiembre], durante el consulado de Gn.Sencio y Q.Lucrecio [19 a.C.]. Sus restos fueron llevados a Nápoles y depositados en un túmulo del camino de Putéolos antes de llegar al segundo miliario, y para el que compuso el siguiente dístico: "Mantua me engendró, Calabria me retuvo, y ahora, a mí, que celebré pastizales, campos y caudillos, me tiene Partenope"(Suetonio, Vida de Virgilio)

Etiquetes de comentaris: , ,