dijous, de maig 01, 2008

Aeneas tibi mactat
(On Juno's altar are bestow'd)

Ecce autem subitum atque oculis mirabile monstrum,
candida per siluam cum fetu concolor albo
procubuit uiridique in litore conspicitur sus;
quam pius Aeneas tibi enim, tibi, maxima Iuno,
mactat sacra ferens et cum grege sistit ad aram.

Però vet aquí que es presenta davant els seus ulls un prodigi inesperat i admirable: entre el bosc apareix una truja tota blanca que amb la seva garrinada també blanca s'ha ajagut en la verdor de la ribera; el pietós Eneas te la immola a tu, naturalment, a tu, suprema Juno, oferint-te-la en sacrifici, i la diposita junt amb els lletons al peu del teu altar. (Virgili, L'Eneida VIII, vv.81-85)

[Traducció de Joan Bellès]


Click to read an English translationHaz clic para traducción en castellano

Etiquetes de comentaris: , , , , ,


dilluns, de febrer 18, 2008

Ardescitque tuendo
(Scanned ardently)


Praecipue infelix, pesti devota futurae,
expleri mentem nequit ardescitque tuendo
Phoenissa, et pariter puero donisque movetur.

Més que ningú, la dissortada Dido, destinada a la desgràcia ja pròxima, no pot saciar el seu cor i s'inflama mirant Iulus, corpresa tant pel noi com pels regals. (Virgili, L'Eneida I, v.712-714)

[Traducció de Joan Bellès]

Click to read an English translationHaz clic para traducción en castellano

Etiquetes de comentaris: , , ,


dilluns, d’octubre 15, 2007

Nomine Aornon
(Avernus)

Spelunca alta fuit vastoque immanis hiatu,
scrupea, tuta lacu nigro nemorumque tenebris,
quam super haud ullae poterant impune volantes
tendere iter pennis (...):
unde locum Grai dixerunt nomine Aornon.

Hi havia una cova profunda, cantelluda, esfereïdora, per la seva enorme obertura, protegida per un negre llac i per ombres de boscos, per damunt de la qual cap ocell no podia traçar impunement el seu vol amb les ales: (...) per això els grecs donaren a aquest lloc el nom d'Aornos. (Virgili, L'Eneida VI, vv.237-242)

[Traducció de Joan Bellès]

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dijous, d’octubre 11, 2007

Genua aegra trahentem
(Trail'd his legs along)


Ast illum fidi aequales, genua aegra trahentem,
iactantemque utroque caput, crassumque cruorem
ore eiectantem mixtosque in sanguine dentes,
ducunt ad naves

Uns companys fidels s'emporten cap a les naus Dares, que arrossega els genolls baldats, sacsejant el cap d'un cantó a l'altre, vomitant per la boca grumolls de sang i dents que s'hi barregen. (Virgili, L'Eneida V, vv.469-472)

[Traducció de Joan Bellès]

Etiquetes de comentaris: , , ,


dijous, d’octubre 04, 2007

Ingentem nixus in hastam
(Propped upon his spear)


stabat acerba fremens ingentem nixus in hastam
Aeneas magno iuuenum et maerentis Iuli
concursu, lacrimis immobilis.ille...
(...) nequiquam spicula dextra
sollicitat prensatque tenaci forcipe ferrum.


Eneas s'estava dret, queixant-se durament, recolzat en l'enorme llança, envoltat d'un gran nombre de joves i de l'afligit Iulus, indiferent a les llàgrimes dels allí presents. El vell metge (...) cerca inútilment d'abastar amb els dits la punta del dard i d'estrènyer el ferro amb unes pinces resistents. (Virgili, L'Eneida XII, vv. 395-404)

[Traducció de Joan Bellès]

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dijous, de setembre 13, 2007

Venatum ire parant
(A royal hunt)


uenatum Aeneas unaque miserrima Dido
in nemus ire parant, ubi primos crastinus ortus
extulerit Titan radiisque retexerit orbem.

Eneas i la dissortada Dido pensen anar a caçar junts al bosc així que el sol de demà hagi començat a sortir i hagi desvelat la terra amb els seus raigs. (Virgili, L'Eneida IV, vv 117-119)


[Traducció de Joan Bellès]


Click to read an English translationHaz clic para traducción en castellano

Etiquetes de comentaris: , , , , ,


dilluns, d’abril 02, 2007

Lumen terebramus
(That monster eye...)


(...) nos magna precati
numina sortitique uices una undique circum
fundimur, et telo lumen terebramus acuto
ingens quod torua solum sub fronte latebat

Després d'invocar les grans divinitats i fer-nos a sorts el paper de cadascú, l'envoltem tots alhora per totes bandes i amb un pal punxegut li foradem l'ull enorme, únic, que s'amagava sota el seu front salvatge. (Virgili, L'Eneida III, 633-636)

[Traducció de Joan Bellès]

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dilluns, de febrer 12, 2007

Spirisque ligant ingentibus
(About his gasping throat they fold)


Ecce autem gemini a Tenedo tranquilla per alta
(horresco referens) immensis orbibus angues
incumbunt pelago pariterque ad litora tendunt;
(...)
Laocoonta petunt; et primum parua duorum
corpora natorum serpens amplexus uterque
implicat et miseros morsu depascitur artus;
post ipsum auxilio subeuntem ac tela ferentem
corripiunt spirisque ligant ingentibus...


Heus ací, però, que des de Tènedos --i m'esgarrife encara de contar-ho-- dues serps d'enormes anells vénen nadant per una mar encalmada i es dirigeixen plegades cap a la costa; (...) i van cap a Laocoont. I les serps, en primer lloc, subjectant els petits cossos dels seus dos fills, estrenyen i devoren a mossos els dissortats membres; i després l'agafen a ell mateix, que s'hi atansava armat per a auxiliar-los, i l'immobilitzen amb els seus enormes anells... (Virgili, L'Eneida II, vv.203-217)

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dijous, d’octubre 05, 2006

Ille dies...
(That day...)


ille dies primus leti primusque malorum
causa fuit; neque enim specie famaue mouetur
nec iam furtiuum Dido meditatur amorem:
coniugium uocat, hoc praetexit nomine culpam.


Aquell dia fou el primer de la seua mort i el primer causa dels seus mals, ja que ni de les aparences o de la reputació té cura Dido i ja no es proposa uns amors furtius, sinó que els anomena matrimoni i amb aquesta denominació amaga la seua culpa. (Virgili, Eneida IV, vv.169-72)

Click to read an English translationHaz clic para traducción en castellano

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dijous, de setembre 21, 2006

Tenet nunc Parthenope
(Vergil's death)

Anno aetatis quinquagesimo secundo inpositurus "Aeneidi" summam manum statuit in Graeciam et in Asiam secedere triennioque continuo nihil amplius quam emendare, ut reliqua vita tantum philosophiae vacaret. Sed cum ingressus iter Athenis occurrisset Augusto ab Oriente Romam revertenti destinaretque non absistere atque etiam una redire, dum Megara vicinum oppidum ferventissimo sole cognoscit, languorem nactus est eumque non intermissa navigatione auxit ita ut gravior aliquanto Brundisium appelleret, ubi diebus paucis obiit XI Kal. Octobr. Cn. Sentio Q. Lucretio conss. Ossa eius Neapolim translata sunt tumuloque condita qui est via Puteolana intra lapidem secundum, in quo distichon fecit tale:

"Mantua me genuit, Calabri rapuere, tenet nunc
Parthenope; cecini pascua rura duces."

Mort de Virgili

Als cinquanta-dos anys d'edat Virgili, per tal de fer-li els darrers retocs a l'Eneida, va decidir viatjar a Grècia i Àsia (...). Però de camí a Atenes va trobar-s'hi a August que tornava a Roma de l'Orient i va decidir no deixar-lo i fins i tot tornar amb ell, i, mentre visitava la propera ciutat de Megara sota un sol abrusador, va patir una insolació i la va empitjorar per no haver interromput la navegació, de manera que va recalar bastant més greu a Brundisi, on va morir als pocs dies, l'onzé abans de les calendes d'octubre [21 de setembre], durant el consolat de Gn.Senci i Q.Lucreci [19 a.C.]. Les seues restes les van portar a Nàpols i les van dipositar en un túmul del camí de Putèols abans del segon mil·liari, i per al que va composar el següent dístic: "Màntua em va engendrar, Calàbria em va retenir, i ara, a mi, que vaig celebrar pastures, camps i cabdills, em té Partenope" (Suetoni, Vida de Virgili)



Muerte de Virgilio

A los cincuenta y dos años de edad Virgilio, con el fin de dar los últimos retoques a la Eneida, decidió viajar a Grecia y Asia (...). Pero de camino a Atenas se encontró a Augusto que volvía a Roma de Oriente y decidió no dejarlo e incluso volver con él, y, mientras visitaba la vecina ciudad de Megara bajo un sol asfixiante, sufrió una insolación y la empeoró por no haber interrumpido la navegación, de manera que recaló bastante más grave en Brundisio, donde murió a los pocos días, el undécimo antes de las calendas de octubre [21 de septiembre], durante el consulado de Gn.Sencio y Q.Lucrecio [19 a.C.]. Sus restos fueron llevados a Nápoles y depositados en un túmulo del camino de Putéolos antes de llegar al segundo miliario, y para el que compuso el siguiente dístico: "Mantua me engendró, Calabria me retuvo, y ahora, a mí, que celebré pastizales, campos y caudillos, me tiene Partenope"(Suetonio, Vida de Virgilio)

Etiquetes de comentaris: , ,