Olorinis sub alis... (Beneath the swan’s wings)

Maeonis...
fecit olorinis Ledam recubare sub alis...

La meònide...va representar-hi a Leda jeient sota les ales del cigne... (Ovidi, Metamorfosis VI, vv.103-109)

Venerabile onus (Venerable burden)

Non tamen eversam Troiae cum moenibus esse
spem quoque fata sinunt: sacra et, sacra altera, patrem
fert umeris, venerabile onus, Cythereius heros.

Tanmateix, els fats no permeten que també l'esperança de Troia siga abatuda juntament amb les seves muralles: els objectes sagrats i son pare --una venerable càrrega també sagrada-- porta als seus muscles Eneas, l'heroi fill de Venus. (Ovidi, Metamorfosis XIII, vv.623-625)

Non expositas pyxidas (Keep conceal'd the med'cines)

Non tamen expositas mensa deprendat amator
Pyxidas: ars faciem dissimulata iuvat.

Tanmateix, que el teu amant no trobe les capsetes de cosmètics a la vista sobre el tocador: l'art, quan està dissimulat, afavoreix el rostre (Ovidi, Art d'estimar III, v.209-210)


Que el amante no sorprenda frascos o cajas por encima de vuestro tocador; el arte cuando está disimulado favorece el rostro o figura. (Ovidio, Arte de amar III, v.209-210)

[Traducción de V.López]

Te precor (I beg of you)

Te precor incipiens adsit tua laurea nobis,
carminis et medicae, Phoebe, repertor opis;
tu pariter vati, pariter succurre medenti:
utraque tutelae subdita cura tua est.

A tu t'ho prego en començar, Febus, descobridor del poder de la poesia i de la medicina: que el teu llorer em siga favorable; tu acudeix en socors de l'alhora poeta i metge, que totes dues arts estan sotmeses a la teva tutela. (Ovidi, Remeis a l'amor, vv.75-78)

Ponet amorem (She’d lose her love)

Da mihi Pasiphaen: iam tauri ponet amorem

Dona'm a Pasífae: de seguida deixarà d'estimar el bou. (Ovidi, Remeis a l'amor, v.63)

Magna dati praemia lactis (A great reward for the given milk)

venit ad expositos, mirum, lupa feta gemellos:
quis credat pueris non nocuisse feram?
non nocuisse parum est, prodest quoque. quos lupa nutrit,
perdere cognatae sustinuere manus.
(...)
illa loco nomen fecit, locus ipse Lupercis;
magna dati nutrix praemia lactis habet.
Cosa meravellosa, ve cap als abandonats bessons una lloba que acaba de parir: qui es creuria que la fera no va fer cap mal als nens? No és prou que no els va fer cap mal, també els ajuda: la lloba nodreix aquells a qui les mans dels seus parents van provar de fer morir (...) Ella dóna el seu nom a l'indret; el propi indret, als lupercs: una gran recompensa obté la dida per la llet oferida. (Ovidi, Fasts II, vv.413-422)


Cosa asombrosa, viene hacia los abandonados gemelos una loba que acababa de parir: ¿quién creería que la fiera no dañó a los niños? No le basta con no haberlos dañado, también les ayuda: la loba alimenta a quienes las manos de sus parientes intentaron perder (...) Ella da su nombre al lugar; el propio lugar, a los lupercos: una gran recompensa obtiene la nodriza por la leche ofrecida. (Ovidio, Fastos II, vv.413-422)

Pastoris amores Daphnidis (The love of Daphnis)

'vulgatos taceo' dixit 'pastoris amores
Daphnidis Idaei...'
«Vaig a callar», digué, «els amors del pastor Dafnis de l'Ida, ja coneguts per tothom...» (Ovidi, Metamorfosis IV, vv.276-277)

Satyri celatus imagine (In the form of a satyr)

addidit, ut satyri celatus imagine pulchram
Iuppiter inplerit gemino Nycteida fetu
Va afegir-hi Aracne com va prenyar Júpiter de bessona prole a la bonica filla de Nicteu amagat sota l'aparença de sàtir. (Ovidi, Metamorfosis VI, 110-111)


Añadió Aracne cómo Júpiter, oculto bajo la apariencia de sátiro, embarazó de gemela prole a la hermosa hija de Nicteo. (Ovidio, Metamorfosis VI, 110-111)

Vrbs oritur (The Birth Of An Empire)

Vrbs oritur (quis tunc hoc ulli credere posset?)
victorem terris impositura pedem.
Cuncta regas et sis magno sub Caesare semper,
saepe etiam plures nominis huius habe

Estava naixent-hi una ciutat que --qui hauria pogut creure-s'ho aleshores?-- anava a aixafar victoriosa tota la terra. Tu, Roma, regeix tot l'univers sempre sota el gran Cèsar August i que també hi tingues sovint a moltíssims d'aquest nom. (Ovidi, Fasts IV, 857-860)


Estaba naciendo una ciudad que --¿quién habría podido creérselo entonces?-- iba a poner su pie victorioso en todo el orbe. Tú, Roma, rige todo el universo siempre bajo el gran César Augusto, y que también tengas a menudo a muchísimos de este nombre. (Ovidio, Fastos IV, 857-860)

Deus est ingens (Mars Ultor)

Ultor ad ipse suos caelo descendit honores
templaque in Augusto conspicienda foro.
et deus est ingens et opus...
El propi Venjador va davallar del cel per a veure-hi els honors que se li retien i el seu temple al fòrum d'August: no només és gran el déu, sinó també el seu monument... (Ovidi, Fasts V, 551-553)


El propio Vengador había descendido del cielo a recibir sus honores y el templo que se divisa en el foro de Augusto. El dios es grande y su monumento también... (Ovidio, Fastos V, 551-553)


[Traducción de B. Segura]

Deus faciendus erat (He needed to be made a god)

ne foret hic igitur mortali semine cretus,
ille deus faciendus erat...
Vix ea fatus erat, medi cum sede senatus
constitit alma Venus nulli cernenda suique
Caesaris eripuit membris nec in aera solvi
passa recentem animam caelestibus intulit astris

Així, doncs, per tal que August no fos nat de sement mortal, calia que Cèsar esdevingués déu...I tot just això havia dit Júpiter, que la nutrícia Venus es va presentar al bell mig de la seu del senat sense que ningú la veiés i va arrabassar del cos la recent ànima del seu Cèsar i, no permetent que es disolgués en l'aire, la va enlairar fins als estels del cel.

(Ovidi, Metamorfosis XV, vv.760-846)

Medea Iasoni (A single man)

serpentes igitur potui taurosque furentes,
unum non potui perdomuisse virum.
quaeque feros pepuli doctis medicatibus ignes,
non valeo flammas effugere ipsa meas.

Així que he pogut amb serps i braus furiosos...i a un home sol no he pogut subjugar-lo del tot! Jo, que amb sàvies metzines he rebutjat focs ferotges, no tinc el poder d'escapar jo mateixa de les meves pròpies flames! (Ovidi, Heroides 12, vv.163-166)



Así que he podido con serpientes y toros furiosos... ¡y a un hombre solo no he podido subyugarlo por completo! Yo, que con sabios filtros he rechazado feroces fuegos, no tengo el poder para escapar yo misma de mis propias llamas. (Ovidio, Heroidas 12, vv.163-166)

Madidas comas (Her dripping hair)

Multaque, dum fiunt, turpia, facta placent;
(...)
Cum fieret, lapis asper erat: nunc, nobile signum,
Nuda Venus madidas exprimit imbre comas.
Moltes coses en la seua elaboració són fastigoses, i, en canvi, un cop acabades ens agraden; (...) així, mentre estaven treballant-lo, era un aspre bloc de marbre; ara, una magnífica estàtua: una Venus nua que s'escorre els cabells, xops d'aigua. (Ovidi, Art amatòria III, 218-224)


Muchas cosas que son feas mientras se hacen, cuando ya están hechas agradan (...) Mientras se estaba haciendo, era rudo mármol, ahora es una conocida escultura: Venus desnuda que retuerce su cabellera mojada. (Ovidio, Arte de amar III, 218-224)


[Traducción de Vicente Cristóbal]

Studiose requiras

Nec te nobilium fugiat certamen equorum;
(...)
Cuius equi veniant, facito, studiose, requiras...

I no has de defugir tampoc la competició dels nobles cavalls; (...) fes-t'ho per a preguntar-li amb afany de qui són els cavalls que vénen... (Ovidi, Art amatòria I, v.135 y 145)



Y no dejes de frecuentar las competiciones de los nobles corceles (...) A quién pertenecen los caballos que llegan, pregúntale con interés... (Ovidio, Arte de amar I, v.135 y 145)


[Traducción de Vicente López Soto]

Adhibe uultus (Turne thy lookes hether)

Isi, Paraetonium genialiaque arva Canopi
quae colis et Memphin palmiferamque Pharon,
(...)
Per tua sistra precor, per Anubidis ora verendi --
Sic tua sacra pius semper Osiris amet,
(...)
Huc adhibe vultus, et in una parce duobus!
Nam vitam dominae tu dabis, illa mihi.

Pregària per CorinaIsis, a tu, que freqüentes Paretoni, les rialleres planes de Canop, Memfis i Faros, rica en palmeres, t'ho demane: pels teus sistres, pel rostre del venerable Anubis —i tant de bo el pietós Osiris estime sempre els teus rituals!—, gira la vista cap ací i salva'n dues amb una, que així li donaràs tu la vida a la meua amiga, i ella a mi. (Ovidi, Amors II, 13)



Súplica a IsisIsis, tú que habitas Paretonio y los plácidos campos de Canopo, Menfis y Faros, abundante en palmeras, ...por tu sistro te imploro y por el rostro de Anubis venerable (¡ojalá que el piadoso Osiris esté siempre contento con tus rituales...!); mira hacia aquí y, salvando sólo a ella, sálvanos a los dos, pues tú darás la vida a mi dueña, y ella me la dará a mí. (Ovidio, Amores II, 13)


[Trad. de Vicente Cristóbal López]