dijous, de desembre 21, 2006

Maxima pars Historiae


Fata mihi, Caesar, tum erunt mea dulcia, quom tu
maxima Romanae pars eris historiae,
postque tuum reditum multorum templa deorum
fixa legam spolieis deivitiora tueis.


Quan tu seràs la part més gran de la Història romana i després del teu retorn veuré força enriquits amb les despulles dels teus triomfs els temples de nombrosos déus, llavors, Cèsar, em resultarà plaent el meu destí. (G.Corneli Gal·lus, Elegiae sive Amores)



Cuando tú seas la parte más importante de la Historia romana y a tu vuelta vea yo completamente enriquecidos con los despojos de tus triunfos los templos de numerosos dioses, entonces, César, me resultará placentero mi destino. (C.Cornelio Galo, Elegiae sive Amores)

Etiquetes de comentaris: , , , ,


dilluns, d’octubre 09, 2006

Adhibe uultus
(Turne thy lookes hether)


Isi, Paraetonium genialiaque arva Canopi
quae colis et Memphin palmiferamque Pharon,
(...)
Per tua sistra precor, per Anubidis ora verendi --
Sic tua sacra pius semper Osiris amet,
(...)
Huc adhibe vultus, et in una parce duobus!
Nam vitam dominae tu dabis, illa mihi.


Pregària per Corina
Isis, a tu, que freqüentes Paretoni, les rialleres planes de Canop, Memfis i Faros, rica en palmeres, t'ho demane: pels teus sistres, pel rostre del venerable Anubis —i tant de bo el pietós Osiris estime sempre els teus rituals!—, gira la vista cap ací i salva'n dues amb una, que així li donaràs tu la vida a la meua amiga, i ella a mi. (Ovidi, Amors II, 13)



Súplica a Isis
Isis, tú que habitas Paretonio y los plácidos campos de Canopo, Menfis y Faros, abundante en palmeras, ...por tu sistro te imploro y por el rostro de Anubis venerable (¡ojalá que el piadoso Osiris esté siempre contento con tus rituales...!); mira hacia aquí y, salvando sólo a ella, sálvanos a los dos, pues tú darás la vida a mi dueña, y ella me la dará a mí. (Ovidio, Amores II, 13)


[Trad. de Vicente Cristóbal López]

Etiquetes de comentaris: , , , , ,


dilluns, de setembre 25, 2006

Munus gratum
(Happy ring)


XV
Anule, formosae digitum vincture puellae,
in quo censendum nil nisi dantis amor,
munus eas gratum! te laeta mente receptum
protinus articulis induat illa suis;
tam bene convenias, quam mecum convenit illi...


Anell que vas a cenyir el dit d'una bonica xica i en qui no s'ha de valorar més que l'amor de qui et regala: vés-hi com un obsequi grat! Que, rebut amb alegria, de seguida et pose ella al seu dit, i que li ajustes tan bé com ella s'avé amb mi... (Ovidi, Amores II, 15)


Anillo que has de ceñir el dedo de una hermosa muchacha, en ti nada se debe valorar sino el amor de quien te regala: ve y resúltale un obsequio agradable; que te reciba con alegría y que enseguida te ponga en su dedo; que te ajustes a ella tan bien como ella se ajusta conmigo... (Ovidio, Amores II, 15)

[Traducción de Vicente Cristóbal López]

Etiquetes de comentaris: , , ,