Sub idem tempus levi initio atrox caedes orta inter colonos Nucerinos
Pompeianosque gladiatorio spectaculo... quippe oppidana lascivia
in vicem incessente[s] probra, dein saxa, postremo ferrum sumpsere,
validiore Pompeianorum plebe, apud quos spectaculum edebatur. ergo
deportati sunt in urbem multi e Nucerinis trunco per vulnera corpore,
ac plerique liberorum aut parentum mortes deflebant.Cap al mateix temps
i per un motiu insignificant va produir-se una atroç matança entre els colons de
Pompeia i de
Nucèria en un espectacle de gladiadors..., ja que, amb la incontinència
pròpia d'aquestes ciutats de província,
van començar llançant-se insults mútuament, després pedres
i finalment
van acabar traient-hi les armes, resultant-ne més afavorida la gent de Pompeia, on se celebrava l'espectacle. Així, doncs, van dur a
la capital molts dels de Nucèria amb el cos mutilat per les ferides, i moltíssims
més ploraven les morts de fills o de parents. (
Tàcit,
Annals XIV, 17)
En este mismo tiempo, de una ocasión harto ligera nació una matanza bien grande entre los habitantes de Nocera y Pompeya, en el juego de gladiadores...Porque provocándose estos dos pueblos uno a otro con injurias, por medio de la licencia que se suele tomar la plebe en semejantes concursos, llegaron primero a tirarse piedras, y después a empuñar las armas, prevaleciendo la parte de los pompeyanos, donde se hacía la fiesta. Fueron, pues, llevados a Roma muchos de los nucerinos heridos y estropeados, donde llegaron otros, llorando la muerte de sus hijos y de sus padres. (Tácito, Anales del Imperio romano XIV, 17)
[Traducción de Carlos Coloma]
Etiquetes de comentaris: Annales, Latin, Pompeii, Tacitus
