Atrium appellatum (It's named 'atrium')

Quoniam uicus constat ex domibus, nunc earum uocabula
uideamus...Atrium appellatum ab Atriatibus Tuscis:
illinc enim exemplum sumptum.

Com que un barri està format per cases, vegem-ne ara la terminologia... L'atri rep aquest nom d'Àtria, una ciutat etrusca, de la que en van prendre el model. (Varró, Sobre la llengua llatina, V, 33)

Dado que un barrio está compuesto de casas, veamos ahora la terminología referida a ellas (...) Al atrio (atrium) lo denominaron así derivándolo de los atriates (habitantes de Atria), de Etruria: de ellos tomaron el modelo. (Varrón, Sobre la lengua latina, V, 33)

[Traducción de M.A. Marcos-Casquero]

τῇδε κείμεθα (Here we fell)

Ὦ ξεῖν', ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε
κείμεθα, τοῖς κείνων ῥήμασι πειθόμενοι.
Foraster, vés a dir-los als lacedemonis que ací jeiem per complir les seves ordres (Simònides de Ceos)

Extranjero, ve a anunciarles a los lacedemonios que aquí yacemos por cumplir sus órdenes (Simónides de Ceos)

αἱ κάλλισται τραγῳδίαι (The best tragedies)

πρω̂τον μὲν γὰρ οἱ ποιηταὶ τοὺς τυχόντας μύθους ἀπηρίθμουν, νυ̂ν δὲ περὶ ὀλίγας
οἰκίας αἱ κάλλισται τραγῳδίαι συντίθενται, οἱ̂ον περὶ ̓Αλκμέωνα καὶ Οἰδίπουν
καὶ ̓Ορέστην καὶ Μελέαγρον καὶ Θυέστην καὶ Τήλεφον καὶ ὅσοις ἄλλοις
συμβέβηκεν ἢ παθει̂ν δεινὰ ἢ ποιη̂σαι.

Puix, primer, els poetes contaven les històries que es trobaven; ara, però, composen les seues millors tragèdies al voltant d'unes poques famílies, com sobre Alcmeó, Èdip, Orestes, Meleagre, Tiestes, Tèlef i sobre tots aquells als qui els ha tocat patir o fer coses terribles. (Aristòtil, Poètica, 1453a)

Al principio, en efecto, los poetas contaban cualquier fábula, pero ahora las más bellas tragedias se componen acerca de unas pocas familias, por ejemplo, en torno a Alcmeón, Edipo, Orestes, Meleagro, Tiestes, Télefo y a cuantos aconteció sufrir o hacer cosas terribles. (Aristóteles, Arte poética, 1453a)

[Traducción de Aníbal González]

Dolor solus (One pang)

ille dolor solus patriam fugientibus, illa
maestitia est, caruisse anno circensibus uno.

Només aquest dolor tenen els qui marxen a l'exili, aquesta tristesa tan sols: estar sense els jocs del circ durant un únic any. (Juvenal, Sàtires XI, 52-53)

Con una sola pena marchan los que salen de la patria, una sola tristeza: el verse privados un solo año de los juegos circenses. (Juvenal, Sátiras XI, 52-53)

[J.Guillén, ed.]

χέλυ δῖα φωνάεσσα

ἄγι, χέλυ δῖα φωνάεσσα

Aixeca ara la veu, divina lira meva (Safo, 118P)

[Traducció de Manuel Balasch]

Habla, lira divina, y de cantar no dejes...! (Safo, 118P)

[Traducción de J.M.Rodríguez]

Libera suffragia?(Had we the freedom...)

libera si dentur populo suffragia, quis tam
perditus ut dubitet Senecam praeferre Neroni?
Si al poble se li oferissen unes eleccions lliures, ¿qui seria tan depravat que dubtaria en preferir Sèneca a Neró? (Juvenal, Sàtires VIII, vv.211-212)

Si se posibilitaran al pueblo elecciones libres, ¿quién sería tan perdido que vacilara en preferir un Séneca a un Nerón? (Juvenal, Sátiras VIII, vv.211-212)

[Traducción de Manuel Balasch]

Aeneas tibi mactat(On Juno's altar are bestow'd)

Ecce autem subitum atque oculis mirabile monstrum,
candida per siluam cum fetu concolor albo
procubuit uiridique in litore conspicitur sus;
quam pius Aeneas tibi enim, tibi, maxima Iuno,
mactat sacra ferens et cum grege sistit ad aram.
Però vet aquí que es presenta davant els seus ulls un prodigi inesperat i admirable: entre el bosc apareix una truja tota blanca que amb la seva garrinada també blanca s'ha ajagut en la verdor de la ribera; el pietós Eneas te la immola a tu, naturalment, a tu, suprema Juno, oferint-te-la en sacrifici, i la diposita junt amb els lletons al peu del teu altar. (Virgili, L'Eneida VIII, vv.81-85)

[Traducció de Joan Bellès]