Pietas

'ergo age, care pater, ceruici imponere nostrae;
ipse subibo umeris nec me labor iste grauabit;
quo res cumque cadent, unum et commune periclum,
una salus ambobus erit. mihi paruus Iulus
sit comes, et longe seruet uestigia coniunx...'

Pietas"Afanya't, doncs, estimat pare, en muntar a la meua espatlla; jo mateix t'hi portaré, i no em serà feixuga aqueixa càrrega, i, siguen quines siguen les circumstàncies, igual i únic serà el perill, una única per a tots dos la salvació. Que el petit Iulus m'acompanye, i que les passes em seguisca l'esposa..." (Virgili, Eneida II, 707-711)

Salsa res (A funny mater)

X
Insulsissima quid puella rides?
non me Praxiteles Scopasve fecit,
non sum Phidiaca manu politus;
sed lignum rude vilicus dolavit
et dixit mihi 'tu Priapus esto'.
spectas me tamen et subinde rides:
nimirum tibi salsa res videtur
adstans inguinibus columna nostris.

Una 'coseta' divertida
De què te'n rius, xiqueta sense cap gràcia? A mi no m'han fet Praxíteles o Escopas, ni m'ha polit la mà de Fídias, sinó que un masover va tallar una basta soca i em digué «Tu seràs Príap».Tanmateix, m'esguardes i de seguida te'n rius: sens dubte et sembla una cosa divertida la columna que recta s'aixeca des del meu engonal. (Priapea, 10)




10
¿De qué te ríes, estúpida muchacha? No me hizo Praxíteles, ni Escopas, ni me pulió la mano de Fidias, sino que un campesino desbastó un informe leño y me dijo: «Sé Príapo.» Sin embargo, tú me miras y te ríes. Sin duda te parece salada esta columna que se yergue rígida en mis ingles. (Trad. de Enrique Montero)

Gratus Vesbius (A delightful place...)

Hic est pampineis uiridis modo Vesbius umbris,
presserat hic madidos nobilis uua lacus:
haec iuga quam Nysae colles plus Bacchus amauit;
hoc nuper Satyri monte dedere choros;
haec Veneris sedes, Lacedaemone gratior illi;
his locus Herculeo nomine clarus erat.

Un lloc delitós...
Aquest és el Vesubi, que adés verdejava per les ombres dels seus pàmpols; ací el seu famós raïm havia omplit unes tines que en vessaven. Aquest cim el va estimar Bacus més que no pas els turons de la seua Nisa i, en aquesta muntanya, no fa gaire van dansar-hi els sàtirs; aquesta fou seu de Venus, i li era més plasentera que Esparta; aquest indret era cèlebre pel nom d'Hèrcules... (Marcial, Epigrames IV, 44, vv.1-6)

Hermae

ταυτα μέν νυν καί ’άλλα πρός τούτοισι, τά ’εγω φράσω, ‛Éλληνες ’απ' Αιγυπτίων νενομίκασι: του δέ ‛Ερμέω τά αγάλματα ’ορθά ’έχειν τά αιδοια ποιευντες ουκ ’απ' Αιγυπτίων μεμαθήκασι, ’αλλ' ’από Πελασγων πρωτοι μέν ‛Ελλήνων ‛απάντων ’Αθηναιοι παραλαβόντες, παρά δέ τούτων ‛ωλλοι.

Hermes
Així, d'açò i d'altres coses a més d'aquestes que ja assenyalaré, n'han fet ús els grecs a partir dels egipcis; però no ha sigut dels egipcis de qui han aprés a fer les imatges itifàl·liques d'Hermes, sinó dels pelasgis, essent els atenesos els primers de tots els grecs en aprendre-hi, i d'aquests la resta. (Herodot, Històries II, 51,1)



[Thanks to Sebastià Giralt for pointing out this image.]



Hermas
Así, los griegos han tomado de los egipcios esto y otras cosas además que ya señalaré; pero no ha sido de los egipcios de quienes aprendieron a construir las imágenes itifálicas de Hermes, sino de los pelasgos, y fueron los atenienses los primeros de todos los griegos en aprenderlo, y de ellos los demás. (Herodoto, Historias II, 51, 1)

Ambarualia

CARMEN FRATRUM ARVALIUM

enos Lases iuvate
enos Lases iuvate
enos Lases iuvate

neve lue rue Marmar sins incurrere in pleoris
neve lue rue Marmar sins incurrere in pleoris
neve lue rue Marmar sins incurrere in pleoris

satur fu, fere Mars, limen sali, sta berber
satur fu, fere Mars, limen sali, sta berber
satur fu, fere Mars, limen sali, sta berber

semunis alterni advocapit conctos
semunis alterni advocapit conctos
semunis alterni advocapit conctos

enos Marmor iuvato
enos Marmor iuvato
enos Marmor iuvato

triumpe triumpe triumpe triumpe triumpe

[II die festiuo Ambarualium -- a.d.XIV Kal. Iun.]


Arval Chant

Help us, O Lares,
Help us, O Lares,
Help us, O Lares!

And thou, Marmar, suffer not plague and ruin to attack our folk,
And thou, Marmar, suffer not plague and ruin to attack our folk,
And thou, Marmar, suffer not plague and ruin to attack our folk!

Be satisfied, O fierce Mars! Leap over the threshold! Halt here, here!
Be satisfied, O fierce Mars! Leap over the threshold! Halt here, here!
Be satisfied, O fierce Mars! Leap over the threshold! Halt here, here!

Call in alternate strain upon all the heroes,
Call in alternate strain upon all the heroes,
Call in alternate strain upon all the heroes.

Help us, Marmor,
Help us, Marmor,
Help us, Marmor!

Triumph! triumph! triumph! triumph! triumph!

(Translated from Latin to English by David Camden)

[On May 19th, second day of the Ambarualia.]

Persicos odi apparatus(Simplicity)

XXXVIII

Persicos odi, puer, apparatus,
displicent nexae philyra coronae,
mitte sectari, rosa quo locorum
sera moretur.

Simplici myrto nihil adlabores
sedulus, curo: neque te ministrum
dedecet myrtus neque me sub arta
uite bibentem.

Senzillesa
Odie, xiquet, la pompa dels perses i em desagraden les corones trenades amb fibra de til·ler, així que deixa de buscar en quin lloc s'haurà demorat una rosa tardívola.

No m'importa que l'arranges zelosament amb simple murtra, perquè ni de tu, com a criat, desdiu la murtra, ni de mi tampoc, que estic bevent sota una espessa parra. (Horaci, Odes I, 38)


XXXVIII

A su siervo

Odio, niño, los pérsicos boatos
y no son de mi agrado las coronas
que con preciadas fibras
entrelazan sus hojas.
Deja de inquirir dónde florecen
para la nuestra unas tardías rosas.

Quiero que sólo de sencillo mirto
la prepares, con mano cuidadosa:
Ni a ti te sienta mal el mismo adorno
cuando sirves mi copa,
ni a mí mientras la apuro,
de las tupidas parras a la sombra.

(Trad. de Bonifacio Chamorro)

Nuptiae (II)(At the bedroom)

I
Nouimus, inquit, istam maritorum abstinentiam, qui, etiamsi primamuirginibus timidis remisere noctem, uicinis tamen locis ludunt.

II
Obscure poteram tibi dicere: 'da mihi (...)
quod uirgo prima cupido dat nocte marito,
dum timet alterius uulnus inepta loci.'
simplicius multo est 'da pedicare'Latine
dicere...

Nit de noces
I"Ja conec —va dir— aqueixa 'abstinència' dels marits, que, tot i haver-los perdonat la virginitat durant la primera nit a les porugues donzelles, s'hi entretenen 'jugant' amb les parts pròximes." (Sèneca, Controversiae I, 2, 22)

IIPodria dir-te de manera enigmàtica: "Dona'm (...) allò que la verge atorga la primera nit al seu ardorós marit mentre, inexperta encara, té por de l'esquinçada d'un altre lloc." Però és molt més senzill dir-te directament: "Deixa'm donar-te pel cul"... (Priapea, 3)



I"Ya sé —dijo— de esa 'abstinencia' de los maridos, que, a pesar de haberles perdonado la virginidad durante su primera noche a las temerosas doncellas, se entretienen 'jugando' en las zonas vecinas."

IIPodría decirte con rodeos: «dame (...) lo que la primera noche concede la virgen al ardiente esposo, mientras, en su inexperiencia, teme el desgarramiento del otro lugar.» Pero mucho más sencillo es decirte claramente: «deja que te dé por culo». (Trad. de Enrique Montero)

Nuptiae (I)(A public wedding)

Iam Psyche puellae caput involverat flammeo, iam embasicoetas praeferebat facem, iam ebriae mulieres longum agmen plaudentes fecerant, thalamumque incesta exornaverant veste. Tum Quartilla quoque iocantium libidine accensa et ipsa surrexit, correptumque Gitona in cubiculum traxit.

(...) Itaque cum inclusi iacerent, consedimus ante limen thalami, et in primis Quartilla per rimam improbe diductam adplicuerat oculum curiosum, lusumque puerilem libidinosa speculabatur diligentia. Me quoque ad idem spectaculum lenta manu traxit...

Unes noces 'públiques'...
"Ja Psique havia embolcallat el cap de la xiqueta amb el vel de núvia; ja l' embasiceta portava la torxa nupcial davant seu; ja les dones, embriagues, s'hi havien arrenglerat en una llarga filera tot aplaudint i havien guarnit el tàlem amb un sacríleg cobertor. Aleshores Quartil·la, excitada per l'obscenitat de les bromes que li adreçaven, va agafar Gitó i el va arrossegar a la cambra.

(...) Així, doncs, quan ells van tancar la porta i es van gitar, ens vam asseure al llindar de la cambra nupcial i Quartil·la va ser de les primeres en acostar-se encuriosida a mirar per una escletxa oberta amb tota picardia, i espiava amb libidinosa atenció el joc dels xiquets. També a mi em va arrossegar al mateix espectacle amb una carícia calmosa..." (Petroni, Satiricó 26)






Unas nupcias 'públicas'...
Psique cubrió al instante la cabeza de la niña con el velo rojo. El embasiceta iniciaba la marcha portando la tea nupcial. Le seguían las mujeres completamente borrachas, formando un largo cortejo y batiendo palmas. Mientras tanto habían decorado el tálamo con una alfombra inmunda. Arrebatada por aquella parodia libidinosa, Cuartila tomó de la mano a Gitón y lo introdujo en la alcoba.

(...) Así, pues, cuando cerrada la puerta se tumbaron en el lecho, nos quedamos sentados en el umbral de la cámara nupcial. Adelantándose a todos nosotros, Cuartila, con descarada libidinosidad, contemplaba por una rendija, maliciosamente abierta en la puerta, toda la peripecia del juego infantil.

Con la caricia lenta y suave de su mano me fue acercando a contemplar el espectáculo...

(Trad. de Pedro Rodríguez Santidrián)

Ad Hermionen(Don't excite me...)

Ad Hermionen ut papillas contegat

Praedico, tege candidas papillas
nec quaeras rabiem ciere amantum.
Me, quem frigida congelat senecta,
irritas male calfacisque: quare,
praedico, tege candidas papillas
et pectus strophio tegente vela.
(...)
aut, senex licet, involabo in illas,
ut possim iuvenis tibi videri.
Tithonum, Hermione, tuae papillae
possunt ad iuvenis vocare munus.


No em provoques...
T'ho avise, tapa't les blanques mamelles i no vulgues excitar els teus amants.

Fins i tot a mi, a qui ja afebleix la freda senectut,m'enardeixes de mala manera i m'estàs escalfant, així que, t'ho avise, tapa't les blanques mamelles i cobreix-te el pit amb un vel que te'l tape (...) o, tot i que vell, em llançaré per elles de tal manera que podré semblar-te jove. I és que fins i tot a Titó, Hermíone, les teues mamelles el poden incitar a tasques pròpies d'un jove. (Giovanni Pontano, Hendecasyllabi seu Baiae I,4)



To Hermione, so that she cover her teats
I warn you, cover your white teats and don't try to excite your lovers because you're badly provoking and exciting me, even though the cold oldness is already dulling me; so, I warn you: cover your white teats and hide your chest with a veil that covers it, (...) or, in spite of my oldness, I'll fly at them in such a way that I'll be able to look like a young man to you. Your teats, Hermione, can incite Thitonus himself to tasks which are proper to a younger man!.



A Hermíone, para que se cubra las tetas
Te lo advierto, cúbrete las blancas tetas y no pretendas excitar a tus amantes.

Incluso a mí, a quien ya está embotando la fría vejez, me estás enardeciendo y calentando de mala manera, así que, te lo advierto, cúbrete las blancas tetas y oculta tu pecho con un velo que lo cubra (...) o, a pesar de mi vejez, me lanzaré contra ellas de una manera tal que podré parecerte un joven. Y es que incluso a Titón, Hermíone, tus tetas pueden incitarlo a tareas más propias de un joven.

Τίς δέ βίος; (Without Aphrodite?)

Τίς δέ βίος, τί δέ τερπνόν 'άτερ χρυσης 'Αφροδίτης;

Sense Afrodita
"I quina vida o quin plaer hi ha sense la radiant Afrodita?" (Mimnerm de Colofó, cap al 630 a.C.)

Larua conuiuialis(Convivial ghost)

Potantibus ergo nobis et accuratissime lautitias mirantibus larvam argenteam attulit servus sic aptatam ut articuli eius vertebraeque laxatae in omnem partem flecterentur. Hanc cum super mensam semel iterumque abiecisset, et catenatio mobilis aliquot figuras exprimeret, Trimalchio adiecit:

Eheu nos miseros, quam totus homuncio nil est!
Sic erimus cuncti, postquam nos auferet Orcus.
Ergo vivamus, dum licet esse bene.

Recordatori
Mentre bevíem, doncs, i ens admiràvem amb moltíssima atenció d'aquests refinaments, un esclau ens hi va portar un esquelet de plata tan ben fet que les seues articulacions i vèrtebres giraven sense impediments en totes les direccions. I, després d'haver-lo llançat sobre la taula repetidament i que la seua estructura mòbil reproduïra algunes figures, Trimalció va afegir:

Ai, pobres de nosaltres, que no som més que aquest homenet!
Així serem tots, després que se'ns emporte l' Orc.
Visquem la vida, doncs, mentre se'ns permeta passar-ho bé.
(Petroni, Satiricó 34)






Bebíamos, pues, sin dejar de admirar los detalles de toda aquella magnificencia, cuando apareció un esclavo trayendo un esqueleto de plata. Estaba tan bien conjuntado que sus articulaciones y vértebras podían girar en todas direcciones. Repetidas veces lo arrojó sobre la mesa para que su estructura flexible ofreciera diversas posturas. Luego añadió:

¡Pobres de nosotros!
¡Qué poca cosa es este hombrecillo!
En eso pararemos cuando nos arrebate el Orco.
¡Vivamos, pues, mientras podamos pasarlo bien!

(Trad. de Pedro Rodríguez Santidrian)