Multa aedificavit (He founded many edifices)

Defuncto Traiano Aelius Hadrianus creatus est princeps
(...) Orbem Romanum circumiit; multa aedificavit.

A la mort de Trajà va ser nomenat emperador Eli Adrià (...), que va recórrer l'Imperi romà i hi va fer moltes obres. (Eutropi, Breviari VIII, 6-7)


A la muerte de Trajano fue nombrado emperador Elio Adriano (...), quien recorrió el Imperio romano y levantó numerosas edificaciones (Eutropio, Breviario VIII, 6-7)

Πᾶν ἐφήμερον (Only for a day)

Πᾶν ἐφήμερον, καὶ τὸ μνημονεῦον καὶ τὸ μνημονευόμενον.

Tot és efímer, no només allò que recorda sinó també allò que és recordat. (Marc Aureli, Meditacions IV, 35)

τάφον χώσουσ' πορεύσομαι (To heap a tomb )

Ἀντιγόνη
σὺ μὲν τάδ' ἄν προὔχοι': ἐγὼ δὲ δὴ τάφον
χώσουσ' ἀδελφῷ φιλτάτῷ πορεύσομαι.

Tu pots al·legar aquest pretext, però jo vaig a abocar terra per a la tomba del meu germà estimat. (Sòfocles, Antígona, vv.80-81 )


[Traducció de J.Castellanos]

Venerabile onus (Venerable burden)

Non tamen eversam Troiae cum moenibus esse
spem quoque fata sinunt: sacra et, sacra altera, patrem
fert umeris, venerabile onus, Cythereius heros.

Tanmateix, els fats no permeten que també l'esperança de Troia siga abatuda juntament amb les seves muralles: els objectes sagrats i son pare --una venerable càrrega també sagrada-- porta als seus muscles Eneas, l'heroi fill de Venus. (Ovidi, Metamorfosis XIII, vv.623-625)

Quid mihi maesta? (Why are you sad?)

Quid mihi maesta die, sociis quid noctibus, uxor,
anxia pervigili ducis suspiria cura?

Per què de dia te'm mostres trista, esposa meva, i en les nits compartides sospires angoixada per un neguit que et desvetlla? (Estaci, Silves III, 5, vv.1-2)


Dime, esposa mía: ¿por qué de día te entristeces y por qué, por las noches, que compartimos, suspiras agobiada en tus cuitas insomnes? (Estacio, Silvas III, 5, vv.1-2)


[Traducción de F.Torrent]